Translate

dissabte, 26 de juliol del 2008

VERMELL SOTA LA CARPA







Aquest és el títol d’aquesta aquarel·la que vaig exposar a la sala de l’Agrupació al maig del 2007. Per a mi és un exemple de com un toc de gràcia final pot donar garra a una pintura.
La cosa va anar així: Estava pintant-la i la tenia pràcticament acabada. Pensava que potser li faltava alguna cosa, però era incapaç de saber què. Vaig consultar a l’Adolfo Guillardín, que és la meva referència pictòrica, i l’Adolfo em va dir:
‘Posa-li una taca de vermell sota la carpa aquesta, que queda molt sosa’
Jo em vaig quedar ben parat, però vaig seguir el seu consell. I vet aquí que, de sobte, amb aquell vermell, tota l’escena del quadre va començar a vibrar. I és que el Guillardín aquest se les sap totes!
Un cop exposada, aquesta aquarel·la va tenir els seus detractors, com m’acostuma a passar, és natural. Deien que les carpes semblen que estiguin flotant. Potser sí que tenien raó, però alguna cosa especial ha significat per a mi. De fet, jo ja no la tinc. La té un bon company, en Pantaleón, però sovint penso en aquesta escena, i sovint la trobo a faltar.

1 comentari:

antigonaBCN ha dit...

No tinc ni idea d'aquarel·lisme. Que consti. Però, tal i com comenta l'amic Andreu, deu ser cert allò de "posi un vermell a la seva vida" i guanyarà en rauxa. Per això, imagino, sempre he votat a Iniciativa. I per això, segur, tinc tan poc seny.