Translate

dimecres, 10 de desembre del 2008

US PROPOSO UN JOC


Només és un joc, però té la seva gràcia. Si visiteu aquest portal :
http://www.dumpr.net/museumr.php
podeu posar una foto vostra, o una pintura fent l’efecte que està en una sala d’un gran museu. Jo he posat una aquarel·la del far de Cala Nans. Realment aquesta aquarel·la fa 56x76cm, però aquí sembla de 150x200.
Voleu jugar?

diumenge, 7 de desembre del 2008

FLORES A / FLORES B



Ya sé que las flores no son un tema que guste demasiado. Difícilmente alguien colgará unas flores en el salón de su casa, son más de pasillo, de salita. Pero lo que sí son las flores es escuela, como el bodegón (que palabra más rara). Antes de hacer paisaje, tienes que haber pasado por montones de bodegones y ramos de flores para aprender a encajar, dar sombras, destacar el primer término…
Yo pinto flores cuando voy muy justito de tiempo. Y el miércoles pasado tenía veinte minutos y pinté las flores A (las de la izquierda), y el jueves me encontraba en las mismas y pinté las flores B (derecha). A las flores B les dediqué diez minutos más el viernes para poner verde, por indicación de Guillardín, y a definir la parte central, por indicación de Albert. Supongo que a la mayoría de vosotros el resultado final es muy parecido entre A y B, pero para mí es significativamente diferente. Mientras que A es mi estilo cien por cien, B es algo un poco falso, más cuidado, menos yo.
Para acabar, y volviendo al principio, ya sé que las flores no suscitan demasiado interés, pero las pinto de manera recurrente, es como un termómetro que me indica por dónde voy.

divendres, 5 de desembre del 2008

CASC ANTIC


Casc Antic, 56x76cm (Papel Archés 600gr)
Ésta es la acuarela que he presentado a la exposición de ECWS (European Conference of Watercolour Societies, o algo así) que se inaugura mañana mismo en Zaragoza. Es una acuarela que me gusta y no me gusta. Me gusta cuando la aumento mucho y aprecio detalles de los que ni yo me había percatado al pintarla: Texturas curiosas que dan encanto a la acuarela. Y no me gusta en formato pequeño, la veo demasiado dura.

En fin, no es ni más ni menos que un paso más en la búsqueda. A ver si alguien escribe un comentario, aunque sea negativo.

dimarts, 18 de novembre del 2008

QUATRE MÀSTILS


65x60 cm (Paper Archés 300gr). Aquesta aquarel·la ha estat exposada a la sala de l’Agrupació aquests dies dins de l’exposició anual de socis.
Hi ha una selecció d’obres per entrar a aquesta exposició, i jo no les tenia totes. En poques paraules, aquesta aquarel·la no està en la línia més aviat ortodoxa de l’Agrupació. Però vet aquí que sí que va ser seleccionada. No ha rebut cap premi, ni menció, però ha passat una cosa que m’ha fet il·lusió: ha estat exposada al costat de l’aquarel·la del Laurentino Martí, un dels aquarel·listes que més em motiven dins del panorama actual. Aquest ha estat el premi que he rebut, i n’estic molt content

dimecres, 22 d’octubre del 2008

PINTANT MODERNISME


Casa Batlló (fragment)

Ja sé que no és cap originalitat, n’està ple de pintors, d’aquarel·listes, que han pintat la Pedrera, la Casa Batlló, i un llarg etcètera. Però una cosa és mirar-se un quadre d’un altre i una altra molt diferent és passar per l’experiència de pintar-lo un mateix. Aquesta cosa poc original, ha estat un descobriment molt interessant per a mi quan m’ha tocat fer-la.
D’una banda està bé pintar un indret emblemàtic de la ciutat, fàcilment reconeixible. I d’altra banda ha estat un repte, no ha estat gens fàcil. L’arquitectura modernista incorpora tants elements: ferro, ceràmica, fusta, mosaic...que és molt fàcil perdre’s en els detalls. I això és precisament el que jo no vull. Ja he comentat en una entrada anterior que no m’agrada la descripció excessiva, perquè el resultat és un cromo d’aspecte molt poc inspirat. I m’ha costat molt simplificar sense perdre l’aspecte original de Casa Batlló.
Sempre m’han agradat els edificis modernistes, especialment els de formes curves, amb una decoració tant abundant. A veure si m’animo a fer-ne algun més, perquè per pintar aquestes coses cal estar animat.

Fins aviat.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

PLAÇA DE LA CONCÒRDIA


Plaça de la Concòrdia (76x56 cm. Paper Archés 600gr). Aquesta és l’aquarel·la amb la que vaig guanyar diumenge passat el concurs de pintura ràpida de Les Corts (apartat aquarel·la). Jo estic més content que un gínjol, aquestes coses no em passen gaire sovint.

En general l’aquarel·la aquesta m’agrada, ara bé, no estic cec i sé veure-li els defectes, també. Tot i que és de lo millor que he fet a l’aire lliure, no és de lo millor meu de manera global. I és que jo he pintat molt poc al carrer. Aquest estiu vaig començar a curtir-me una mica amb el grup del Raimundo, però al començar a treballar de nou es van acabar les sortides.

En fi, si algú estigués interessat, totes les sobres presentades estan exposades al Centre Cultural de les Corts, C/ Dolors Masferrer 33-35 fins el 12 de novembre.

Una salutació

dilluns, 13 d’octubre del 2008

ENCÀRRECS




Una de les coses que es va aconseguir amb el Romanticisme va ser un grau de llibertat considerable dels artistes, i en consonància amb això, els creadors van començar a fer allò que ells volien, i no allò que els hi encarregaven a fer. Des d’aleshores tota obra feta per encàrrec ha tingut connotacions negatives. Aquesta obra no és el resultat directe de la genialitat, sinó que ha quedat disminuïda per una sèrie de pautes o restriccions que ha imposat la persona que ha fet l’encàrrec.

En el meu cas tot això no ha tingut cap tipus de validesa. M’encanta treballar per encàrrec. Primer de tot m’agrada molt que una persona vulgui encarregar-me una aquarel·la, ho trobo força afalagador. I paral·lelament m’agrada que em donin un tema, unes mides i fins i tot una fotografia. Totes aquestes indicacions em serveixen de punt de partida i em condicionen el resultat de tal manera que fan el procés de la pintura molt més desafiant. Tinc uns objectius clars.

No és que no m’agradi pintar allò que em surt de l’ànima i donar via lliure a l’espontaneïtat. Tot això està molt bé. Però sovint l’excés de llibertat m’atabala. Potser no tinc gaire esperit d’artista, o si més no d’artista romàntic.

Deixo penjades dues aquarel·les de l’últim encàrrec que he fet, com sempre, encantat de la vida:
Camp d’oliveres (56x75) Paper Verneda 300gr
Casa a Santa Eugènia (38x50 cm) Paper archés 300gr