Rambla avall (41x31cm, paper Archés300gr), és el títol de l’aquarel·la que presento a l’exposició col·lectiva que comença aquest dijous a l’Agrupació. La peculiaritat d’aquesta mostra és que hi ha un tema comú i, a més, totes les aquarel·les tenen la mateixa mida i el mateix marc. Tot plegat queda força elegant i homogeni.
Mirant-me la foto que he fet d’aquesta rambla, em ve al cap la qüestió recurrent de pintura basada en l’observació o pintura basada en la imaginació. La meva aspiració és arribar a un punt mig: trobo que basar-se exclusivament en l’observació donant un resultat totalment descriptiu de la realitat, és poc creatiu. Ha d’haver-hi alguna cosa més, una aportació personal. Has de fer teu el model i tenir la llibertat de modificar-lo com creguis.
D’una altra banda, no m’agrada allunyar-me excessivament del que tinc davant. Quan acabo una pintura intento fer la prova de demanar el parer a un altre i, si pot ser, que aquest altre no estigui vinculat a la pintura, i li pregunto: Què veus aquí? Si en el primer instant no ho té clar, és que la cosa falla.
En el cas de l’aquarel·la que il·lustra aquesta entrada, aquesta prova de l’observador extern no ha pogut ser gaire objectiva, ja que tothom sabia que hi havia tema únic. No es podia fallar. Estava clar que era la Rambla.
I vosaltres què? Veieu la Rambla?
Mirant-me la foto que he fet d’aquesta rambla, em ve al cap la qüestió recurrent de pintura basada en l’observació o pintura basada en la imaginació. La meva aspiració és arribar a un punt mig: trobo que basar-se exclusivament en l’observació donant un resultat totalment descriptiu de la realitat, és poc creatiu. Ha d’haver-hi alguna cosa més, una aportació personal. Has de fer teu el model i tenir la llibertat de modificar-lo com creguis.
D’una altra banda, no m’agrada allunyar-me excessivament del que tinc davant. Quan acabo una pintura intento fer la prova de demanar el parer a un altre i, si pot ser, que aquest altre no estigui vinculat a la pintura, i li pregunto: Què veus aquí? Si en el primer instant no ho té clar, és que la cosa falla.
En el cas de l’aquarel·la que il·lustra aquesta entrada, aquesta prova de l’observador extern no ha pogut ser gaire objectiva, ja que tothom sabia que hi havia tema únic. No es podia fallar. Estava clar que era la Rambla.
I vosaltres què? Veieu la Rambla?
