Una de les coses que es va aconseguir amb el Romanticisme va ser un grau de llibertat considerable dels artistes, i en consonància amb això, els creadors van començar a fer allò que ells volien, i no allò que els hi encarregaven a fer. Des d’aleshores tota obra feta per encàrrec ha tingut connotacions negatives. Aquesta obra no és el resultat directe de la genialitat, sinó que ha quedat disminuïda per una sèrie de pautes o restriccions que ha imposat la persona que ha fet l’encàrrec.
En el meu cas tot això no ha tingut cap tipus de validesa. M’encanta treballar per encàrrec. Primer de tot m’agrada molt que una persona vulgui encarregar-me una aquarel·la, ho trobo força afalagador. I paral·lelament m’agrada que em donin un tema, unes mides i fins i tot una fotografia. Totes aquestes indicacions em serveixen de punt de partida i em condicionen el resultat de tal manera que fan el procés de la pintura molt més desafiant. Tinc uns objectius clars.
No és que no m’agradi pintar allò que em surt de l’ànima i donar via lliure a l’espontaneïtat. Tot això està molt bé. Però sovint l’excés de llibertat m’atabala. Potser no tinc gaire esperit d’artista, o si més no d’artista romàntic.
Deixo penjades dues aquarel·les de l’últim encàrrec que he fet, com sempre, encantat de la vida:
Camp d’oliveres (56x75) Paper Verneda 300gr
En el meu cas tot això no ha tingut cap tipus de validesa. M’encanta treballar per encàrrec. Primer de tot m’agrada molt que una persona vulgui encarregar-me una aquarel·la, ho trobo força afalagador. I paral·lelament m’agrada que em donin un tema, unes mides i fins i tot una fotografia. Totes aquestes indicacions em serveixen de punt de partida i em condicionen el resultat de tal manera que fan el procés de la pintura molt més desafiant. Tinc uns objectius clars.
No és que no m’agradi pintar allò que em surt de l’ànima i donar via lliure a l’espontaneïtat. Tot això està molt bé. Però sovint l’excés de llibertat m’atabala. Potser no tinc gaire esperit d’artista, o si més no d’artista romàntic.
Deixo penjades dues aquarel·les de l’últim encàrrec que he fet, com sempre, encantat de la vida:
Camp d’oliveres (56x75) Paper Verneda 300gr
Casa a Santa Eugènia (38x50 cm) Paper archés 300gr
6 comentaris:
Felicidades Andreu! A mi personalmente me encanta el primero.Ese color amarillo, que destaca, acompañado de pocos trazos y que lo sugieren todo, hace que me resulte tan vistoso y logrado.
Hola Andreu, felicitats pel primer premi de Les Corts, no he pogut veure el quadre però sabent com pintes quasi me'l puc imaginar. Jo també hi era, vaig fer un oli, però no me'n vaig sortir. Un altra dia serà. Que seguexin els èxits.
Josemari, Rafel,
Gràcies pels vostres comentaris.
Josemari: La anécdota de la acuarela que comentas es que tenía que pintar un campo de olivos con tractor y no sabía por dónde empezar. El caso es que me fui a dormir y no sé qué pasó en mi cabeza esa noche que al despertarme tenía todo muy claro. Cogí papel, esponja, el tubo de amarillo (indiano?) y ras! toma cielo en menos de un minuto. De vez en cuando aparecen soluciones de no se sabe dónde,y que son muy bienvenidas.
Rafel: Estic encantat amb lo del premi. M'ha fet molta il·lusió. No ho tenia gaire clar, perquè això de pintar al carrer encara em costa. Pel que fa al teu oli, ja el veuré el dia de l'entrega de premis. Suposo que això va a dies, perquè al teu blog en tens uns quants d'olis que són per treure's el barret.
A veure si un dia d'aquests penjo l'aquarel·la del concurs al blog.
Una abraçada
Andreu
Amic Andreu, enhorabona! Friso per veure l'obra guanyadora ja al teu blog.
Et suggereixo un emplaçament ideal per pintar l'skyline de BCN des de la ciutat dels turons: a la terrassa del Mas Guinardó. No dono més pistes.
Felicitats pel premi, Andreu! Estic molt contenta per tu. T'ho mereixies després de tants anys.
Belíssima aquarela!
Publica un comentari a l'entrada