Translate

dimecres, 8 d’octubre de 2008

FEINA A MITGES


Model asseguda (56x30cm, Paper Archés 300gr.)
He sentit a dir que l’aquarel·la es pinta sola. Casi, casi és cert: només cal deixar l’aigua sobre el paper i amb iniciativa pròpia va buscant el seu camí, pren decisions independentment de la meva intenció inicial: fusiona colors, se’n va pel costat que jo no vull, fa una taca circular o una gota opta per lliscar de dalt a baix del paper.
Aquest marge d’incertesa és concloent en la meva manera de pintar. Si entre la meva idea inicial i el resultat final no he tingut unes quantes sorpreses, no em quedo satisfet. I es que cada cosa que pinto està feta la meitat per mi i l’altra meitat per l’aigua, és una feina a mitges.
Aquesta aquarel·la de la model la vaig fer fa pocs dies. Trobo que és un exemple d’un cúmul de petites decisions aparentment anàrquiques que donen un resultat mitjanament harmònic. A mi m’agrada molt i espero que a la Dolors també. Quan miro aquestes cames en primer pla, la taca fosca que cau a l’esquerra i aquestes ombres que són i no hi són em recordo del que diu el meu referent artístic, l’Adolfo Guillardin: ’Pintar és suggerir’.

2 comentaris:

Raimundo Lopez ha dit...

¡GENIAL!

jordiverdesans ha dit...

habia passat per alt aquesta pero es fantastica cada taca solta i al lloc. perfecte.