Rambla avall (41x31cm, paper Archés300gr), és el títol de l’aquarel·la que presento a l’exposició col·lectiva que comença aquest dijous a l’Agrupació. La peculiaritat d’aquesta mostra és que hi ha un tema comú i, a més, totes les aquarel·les tenen la mateixa mida i el mateix marc. Tot plegat queda força elegant i homogeni.
Mirant-me la foto que he fet d’aquesta rambla, em ve al cap la qüestió recurrent de pintura basada en l’observació o pintura basada en la imaginació. La meva aspiració és arribar a un punt mig: trobo que basar-se exclusivament en l’observació donant un resultat totalment descriptiu de la realitat, és poc creatiu. Ha d’haver-hi alguna cosa més, una aportació personal. Has de fer teu el model i tenir la llibertat de modificar-lo com creguis.
D’una altra banda, no m’agrada allunyar-me excessivament del que tinc davant. Quan acabo una pintura intento fer la prova de demanar el parer a un altre i, si pot ser, que aquest altre no estigui vinculat a la pintura, i li pregunto: Què veus aquí? Si en el primer instant no ho té clar, és que la cosa falla.
En el cas de l’aquarel·la que il·lustra aquesta entrada, aquesta prova de l’observador extern no ha pogut ser gaire objectiva, ja que tothom sabia que hi havia tema únic. No es podia fallar. Estava clar que era la Rambla.
I vosaltres què? Veieu la Rambla?
Mirant-me la foto que he fet d’aquesta rambla, em ve al cap la qüestió recurrent de pintura basada en l’observació o pintura basada en la imaginació. La meva aspiració és arribar a un punt mig: trobo que basar-se exclusivament en l’observació donant un resultat totalment descriptiu de la realitat, és poc creatiu. Ha d’haver-hi alguna cosa més, una aportació personal. Has de fer teu el model i tenir la llibertat de modificar-lo com creguis.
D’una altra banda, no m’agrada allunyar-me excessivament del que tinc davant. Quan acabo una pintura intento fer la prova de demanar el parer a un altre i, si pot ser, que aquest altre no estigui vinculat a la pintura, i li pregunto: Què veus aquí? Si en el primer instant no ho té clar, és que la cosa falla.
En el cas de l’aquarel·la que il·lustra aquesta entrada, aquesta prova de l’observador extern no ha pogut ser gaire objectiva, ja que tothom sabia que hi havia tema únic. No es podia fallar. Estava clar que era la Rambla.
I vosaltres què? Veieu la Rambla?
3 comentaris:
Amic Andreu,
Digues-me provocador, que ho sóc. Però la primera impressió de la teva aquarel·la era: ah, la fira de Sta. Llúcia? o la fira de l'avet d'Espinelves? Sigui com sigui, rambla, mercat, passeig al carrer.
Però en qualsevol cas m'ha agradat molt el punt naïf de la teva observació d'aquest indret tan característic de BCN. Curiós. En el meu imaginari sempre relaciono Ramblas amb gent, molta gent.
Per cert, Rambla o Ramblas o Rambles?
Amigo Andreu,
Ante todo me ha dado una gran alegría volver a verte en este blog y gracias por tus comentarios.
El cuadro que presentas me gusta. que vaya por delante. Es atrevido y creativo como pretendes y aporta tu parte personal, dentro de los límites marcados por el motivo de la exposición. Veo las Ramblas.
Pienso que no tiene importancia que el observador distinga si lo que has pintado son las Ramblas (Rambla o Rambles) u otra cosa. Era el tema. La pintura ha de entrarte por el efecto "impacto visual" y luego valorar la calidad artística o no. Todos no tenemos el mismo punto de vista. Es subjetivo. La calidad es otra cosa y depende de otros factores, a veces también subjetivos. Otras de Marcketing.
Tu obra tiene calidad, lo he visto en varios cuadros tuyos. Me gustan. Con ello no quiero decir que solo me gusta ese estilo, sino también me gustan otros, convencionales o no. Un cuadro me entra por los ojos o no, independientemente de su calidad.
Huyes de la ortodoxia y pintura clásica, a veces eres criticado, pero todos los grandes maestros son criticados. No importa, haces lo que te gusta y como te gusta y lo haces bien.
La acuarela debe sugerir el motivo que uno intenta pintar, con pocos trazos, pocos colores y sobretodo: Transparente. Eso pienso yo.
Eres un buen artista y quiero ver más pinturas tuyas al natural o a través de este blog.
Felicidades!
Jo hi veig les Rambles, unes Rambles d'un Nadal anormal sorprenentment buides. Una aquarel·la interessant, amb un cert punt de vertigen, d'al·lucinació.
Encara que hauria de dir la Rambla, l'Ajuntament va decidir batejar d'aquesta manera al que sempre van ser les Rambles, és a dir la suma de la Rambla dels Estudis, la de les Flors, Santa Mònica, Caputxins, Sant Josep, de Canaletes; barrejant èpoques i llocs.
Publica un comentari a l'entrada